Les propietats textuals, teoria i exercicis

PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

• ADEQUACIÓ:
  • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
  • El lèxic és ric i adequat al tema
  • Demostra un estil personal
  • El text té la llargada demanada o adequada.
  • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
  • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
• COHERÈNCIA:
  • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
  • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
  • No hi falta ni hi sobra informació
  • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
  • Totes les idees estan exposades de manera completa
  • No repeteix idees
• COHESIÓ:

• Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
• Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
• Fa un ús correcte dels paràgrafs
• CORRECCIÓ

• Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
• Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...

ADEQUACIÓ (tema1)

• Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:

• FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

• CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

• MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

• TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 

                                        

  La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

• 
  

  ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

• 
  

  REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 

  
  
  
  

  EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19

• INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

• S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
• referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
• expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
• conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
• fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
• poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
• metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

• que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
  • narratiu
  • descriptiu
  • argumentatiu
  • expositiu o explicatiu
  • instructiu
  • conversacional
  • predictiu
  • retòric

REPÀS: ----->

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona eltext amb el context. 

El text serà adequat o no segons 

el TEMA, 

el CANAL, 

el GRAU DE FORMALITAT 

i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 

Tots aquests factors determinaran 

l'ÀMBIT D'ÚS, 

el REGISTRE, 

la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 

i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 

ACTIVITAT. COMPLETA:

EXEMPLE DE TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió
novel·la
diccionari
Predicció meteorològica
Llibre de text
Conversa telefònica
Recepta de cuina
horòscops
Eslògan publicitari
notícia
conferència
Debat televisiu

examen

EXPOSITIU

ACADÈMIC

ESTÀNDARD